dilluns, 12 de desembre de 2016
S'acosten les festes de Nadal i és un bon moment per gaudir de la lectura i fer un cop d'ull a les novetats de les llibreries. Esperem que ens feu arribar les vostres suggerències per poder ampliar el fons de la biblioteca amb aquells llibres que més us agraden.
Mentrestant us deixem una nadala per desitjar-vos bones festes:
dimecres, 2 de novembre de 2016
Aquest mes d'octubre s'han celebrat diversos actes en commemoració de la mort d'Antoni Pous, poeta, traductor i activista cultural.
El dia 20 d'octubre al MIT es va inaugurar una exposició que presenta un recorregut cronològic i geogràfic per la vida del poeta. L'endemà, també al MIT, va tenir lloc una jornada acadèmica i una taula rodona.
A l'institut hem estat treballant diversos aspectes de la seva vida i de la seva obra que s'han plasmat en una auca i diversos murals penjats a les parets del hall del nostre centre.
Els actes commemoratius es clouran el dia 3 de desembre amb una lectura dramatitzada de la seva obra (A l'amor li dol tanta solitud) a l'Ateneu de Manlleu.
dimecres, 29 de juny de 2016
Ja coneixem els títols del Premi Protagonista Jove 2017. Si aquest estiu en teniu en teniu ganes, ja podeu començar a llegir els llibres que han estat seleccionats per al proper curs.
Al moddle de l'institut, ja hem obert el fòrum perquè hi pugueu entrar les vostres opinions i comentaris.
Bon estiu i bona lectura! Ens retrobarem al setembre.
divendres, 10 de juny de 2016
Ahir els alumnes que s'havien inscrit en el Premi "protagonista Jove" d'enguany van anar a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona a recollir els diplomes per a la seva participació.
Enhorabona a tothom! Us esperem el proper curs per tornar-hi. Que tingueu un bon estiu i que gaudiu com fins ara de la lectura.
divendres, 20 de maig de 2016
Aquest llibre és molt interessant s'ha de tenir molta imaginació per ser capaç d'imaginar tot aquest món abstracte que ens proporciona l'escriptor. El llibre tracta d'un jove anomenat Jonàs, que viu en un lloc que vindria a ser el nostre món actual. A veure si m'explico, és la Terra però destruïda a causa de les guerres. El govern va decidir tornar a crear un món sense violència, sense amor, etc. Tot ben programat, com robots. En Jonàs és un dels nens que viuen allà i aviat farà 12 anys. Cada any per al seu aniversari fan una cerimònia en què els ancians els donen diferents objectes o feines, on avancen fins que tenen prou capacitat per treballar, i als 12 anys els proporcionen una feina que ells consideren adequada. A en Jonàs, per sorpresa, li encarreguen la feina de "Receptor de records". Ell i tota la gent que veuen la cerimònia s'impressionen molt, perquè és una feina que ningú -excepte l'antic receptor de records ( el que havia fet la feina fins ara)- sap de què es tracta, però és imprescindible. En Jonàs arriba el primer dia de feina, allà l'espera un savi que és l'antic home dels records, el savi li explica de què va la feina, es tracta de saber tot el que ha passat al llarg dels segles, o sigui tot el que ell i la seva població tenen prohibit saber. En Jonàs queda sorprès, és com si deixés de ser un robot programat i descobrís tot el que en realitat és la seva vida, i el que ha passat. Però, com tot, té coses bones i coses dolentes, per exemple la guerra; en Jonàs no tenia ni idea de què era una guerra. No s'ho pot creure, no pot aguantar el fet de tenir tota la informació dels records tan valuosa i deixar la població sense poder fer res deixant que els continuïn manipulant. Continua aprenent amb el receptor de records fins que un dia decideix fer una cosa mai vista...
M'ha agradat moltíssim aquest llibre, crec que és fantàstic i l'escriptor ha sabut narrar molt bé aquesta història, que s'assembla una mica al món que ens envolta i tots sabem per què. Sí que és veritat que m'ha costat molt de redactar aquest text perquè és molt difícil de ficar-se en el paper de l'escriptor, i per a mi ha estat difícil, però a la vegada, era com un repte que estava desitjant passar. El final del llibre sí que és impressionant no me l' imaginava per res del món.
Sara del Viso (4t d'ESO)
Atrapats a la xarxa és un llibre que m'ha agradat molt i que t'atrapa de bon principi perquè hi ha emocions, persecucions, fugides i rescats d'allò més emocionants; descobriments descabellats i personatges molt interessants.
La Noa és orfena i ha anat saltant des de petita a cases d'acollida i centres de menors; en Peter, en canvi, es fill d'uns pares molt rics però que no li fan ni cas. Ells dos només tenen en comú la seva habilitat per navegar per Internet.
M'agrada que a la història quan és coneixen no sembla que puguin arribar a ser amics ja que els dos tenen problemes bastant grossos i tenen molt poques coses en comú, però al final acaben sent bons amics. També hi ha personatges que els ajuden, tot i els perills en els quals es fiquen i d'altres que s'hi veuen implicats sense saber perquè.
Laia Macià (1r ESO)
Aquest llibre tracta sobre una nena que es diu Noa que crea una xarxa d'Internet Aliance per hackers amb l'ajuda d'uns altres hackers. Un dia segresten la Noa i la tanquen en un magatzem durant dues setmanes.Ella aconsegueix sortir d'allà però quan va camí de casa veu que ningú l'ha trobada a faltar. Des d'aquell moment uns homes la comencen a seguir a tot arreu on va i la Noa es penedeix de no tenir amics, que la puguin ajudar.
Només un noi l'ajudarà,en Peter,i junts fugiran de Manson. Però la Noa no s'acaba de fiar d'en Peter. Tots dos tenen problemes bastant grossos i tenen moltes poques coses en comú, però al final acaben sent bons amics. També hi ha personatges que els ajuden tot hi els perills en què es fiquen.
Aquest llibre demostra que sempre has de tenir algú de confiança al teu costat, i que no pots fiar-te de tothom.
Us recomano llegir aquest llibre perquè és molt emocionant, i té un munt d´aventures. A mi m´ha agradat molt.
Mariona Fabre (1r ESO)
És un llibre que m'ha agradat molt, és molt bo. Crec que el més important del llibre no és l'argument sinó els sentiments del protagonista, com se sent, com es rebel·la contra el món...
Vaig decidir llegir el llibre perquè l'esmenten en el llibre "Mentida" de Care Santos, en el qual parlaven sobre en Holden (el protagonista), i em va interessar, encara que el títol no em va acabar de agradar.
Mentre llegia, intentava buscar la relació entre el títol amb el llibre, però no la vaig trobar fins que gairebé el vaig acabar.
És un llibre que enganxa, malgrat que la manera en què parla en Holden no m'ha acabat d'agradar, perquè repeteix molt algunes paraules, però a part d'aixó, crec que és un llibre bo, el recomano!
Ikram Zhori (4t ESO)
Penso que aquest llibre explica la història d'un noi, que és força normal.
Com l'Ikram diu l'interessant del llibre són els sentiments i les formes de veure el món d'en Holden. Aquest personatge m'encanta, diu veritats com pedres i sembla com si l'escriptor fos el propi personatge per la seva forma d'expressar-se.
És un llibre molt recomanable sobretot si t'agraden històries senzilles però que et fan reflexionar i riure en alguns moments. Enganxa força encara que jo m'esperava no poder treure els ulls del llibre per les bones crítiques del llibre. Però d'aquesta obra en particular crec que aquest enginy d'en Holden és el que fa que el llibre sigui una joia per a molts.
Clàudia Molas (4t ESO)
Ja m'havia llegit aquest llibre altres cops anteriorment, però vaig decidir rellegir-me'l per tenir-lo fresc i perquè m'agrada repetir les bones lectures.
És un llibre que, encara que la trama és força simple, té molt de transfons i l'autor ha sabut combinar tot un conjunt d'idees que aporten molt a la història i ha sabut manejar uns personatges increïbles amb una prosa fantàstica. El que més m'agrada del llibre és que no és una la història està molt ben cuidada. Hi ha un munt de detalls que l'autor relaciona entre ells i que li donen un plus a la novel·la i que la fan única.
El llibre gira entorn de dos personatges principals, la Hazel i l'Augustus. La Hazel és una noia amb càncer que abans de conèixer en Gus al grup de suport de malalts de càncer estava molt deprimida. Més que deprimida, s'havia cansat de la vida. Vivia en un estat permanent de tristesa i s'estava tot el dia a casa, rellegint un i altre cop el seu llibre preferit -Una aflicció imperial- o mirant la televisió. Fins que va conèixer en Gus, el seu pol oposat. És un noi molt espontani, que va arribar a la seva vida amb l'alegria al cos i unes ganes increïbles d'aprofitar la vida, ja que feia poc que havia superat un càncer. Va portar a la vida de la Hazel la guspira i les ganes de viure, acompanyades d'una bona dosi d'amor. En la primera escena en que parlen els dos personatges ja es pot identificar el caràcter del noi. En Gus li demana si vol anar a casa seu i la Hazel accepta. Quan s'acomiaden a la nit, li torna a preguntar si vol quedar amb ell l'endemà. Ella li pregunta si no és molt precipitat, però en Gus li respon dient-li que ja ha de fer el sacrifici d'esperar-se tota la nit i part del matí. Té una forma de fer que fa notar al lector que és un noi que, a l'haver superat un càncer, és molt conscient del valor de la vida i dels privilegis dels quals disposa, i que creu que és millor aprofitar cada moment i exprimir la vida al màxim. El millor que li aporta en Gus a la Hazel és aquesta forma de pensar. Li encomana les seves ganes de viure.
Una de les parts que més m'agraden de la novel·la són els diàlegs entre en Gus i la Hazel. Cap dels dos té pèls a la llengua i disposen d'un humor característic que, personalment, m'encanta.
Cada escena de la novel·la és especial, però la meva preferida és la del pre-funeral d'en Gus. Com que ell és conscient de que és un malalt terminal i que li queda poc temps de vida decideix organitzar un funeral amb l'Isaac -el seu millor amic- i la Hazel per tal de planejar-ho tot i perquè pugui imaginar-se com serà el seu funeral, ja que evidentment no estarà allà per veure'l. És com un assaig del funeral, i fa preparar un discurs a l'Isaac i a la Hazel. Em quedo amb el de l'Isaac. Com que s'ha quedat cec, en el discurs confessa que quan en un futur uns científics li proposin d'utilitzar uns ulls robot ell els rebutjarà perquè no vol veure un món sense l'Augustus Waters. Per altra banda, una cosa que no m'agrada del llibre - probablement l'única- és el discurs de la Hazel i una de les frases més famoses del llibre <Hi ha infinits més grans que altres infinits>. La Hazel defensa aquesta idea dient que del 0 a l'1 hi ha una infinitat de nombres més gran que l'infinit que hi ha entre el 0 i el 0'1, i diu que la història entre ell i en Gus era un infinit molt gran. Pot semblar molt poètic, però a mi em sembla una frase posada amb calçador perquè els infinits no poden ser més grans els uns que els altres. Això voldria dit que ja són finits.
Personalment m'encanta aquesta novel·la i considero que és un dels meus llibres preferits. Té els ingredients de qualsevol bon llibre: no pots parar de llegir, està increïblement ben escrit i la història està molt ben elaborada. La història transmet molt, et fa pensar i t'ajuda a valorar més la teva condició i els privilegis dels quals disposes. És un llibre de 10.
Bruna Gabarró (4t d'ESO)
dilluns, 25 d’abril de 2016
La Dounia Lakdimi va guanyar el primer premi en la categoria de poesia per a alumnes de 1r d'ESO.
La Laia Macià va obtenir una menció especial en la categoria de narrativa per a alumnes de 1r d'ESO.
Enhorabona!
dimarts, 19 d’abril de 2016
Diari del Greg 9. Ruta infernal
Un viatget amb la família pot ser una
cosa la mar de divertida... si no ets de la família Heffley!
El viatge comença amb un munt
de promeses, però de seguida les comencen a espatllar les coses. Els
lavabos de les gasolineres, unes gavines boges, una competició de
sabates pudents, un porc fugitiu: tot plegat no és el que el Greg definiria
com “el viatge ideal”. Però fins i tot aquesta sèrie de
desastres constitueixen una aventura que els Heffleys no oblidaran
així com així.
Amics rosegadors, sóc valent però no tant...
Heu esclatat mai de nervis? Jo per desgràcia, sí ... Dic "per
desgràcia" perquè va ser després de que Hiena m'obligués a seguir-lo en
una aventura de bigotis! Des del Sàhara fins al Pol Nord, de la selva a les
coves ... Tot per convertir-me en un súper-rat. No sé si sobreviuré!
L’estrany cas dels Jocs Olímpics
"Un cop més m'he vist enredat amb el meu amic
Xafarot Nesquitt en un estrany cas... i a sobre als Jocs Olímpics! Mentre
cobria la crònica televisiva ens hem adonat que hi havia un equip que guanyava
totes les competicions. Que estrany! I encara era més estrany el fet que tots
els atletes de l'equip s'assemblaven moltíssim els uns als
altres...".
El misteri del porter fantasma
L’equip de futbol 7 de l’escola Pla de
Dalt no és només un equip de futbol. És molt més. Són els Futbolíssims: han fet
un pacte i res ni ningú no els separarà mai. Passi el que passi. Però aquest
cop el pacte estarà en perill de trencar-se. Sort d’un porter fantasma, que ho
solucionarà tot. O potser no?
Diari d’una penjada 6. Una
trencacors de pega
1 penjada, 2 superamigues, 1 nou
guapíssim, 1 festa. Triomfarà l'amor?
S’acosta la festa més important del curs i la Nikki somia d’anar amb en
Brandon. S’acosta la data però... i si li diu que no? O pitjor encara, si hi va
amb la MacKenzie!
Sort que les seves millors amigues, la Chloe i la Zoey, li donaran un munt de
consells sobre l’amouur!
Xènia, #KeepCalm i fes un tuit
Amb en Carles estudiant a Londres, a poc a
poc la Xènia comença a sentir-se atreta pel seu nou seguidor a Twitter.
Mentrestant, a l’institut els alumnes s’alcen en peu de guerra: els professors
han prohibit l’ús del mòbil! I, per si fos poc, la Xènia un dia que anava amb
moto té un accident i ha d’anar amb crosses. Les coses s’emboliquen per a la
Xènia a ritme de tuits!
Has conegut mai ningú per internet? Més encara, has conegut mai ningú a
través de Twitter? La Xènia sí. Per si no en tenia prou amb el WhatsApp, ara
s’ha aficionat a tuitejar les frases de les pel·lícules i dels llibres que li
agraden més. Ella és NAMI@GATALLADRE.
Fins que, un dia, comença a rebre retuits d’un desconegut que es fa dir @Joker…
Plutó
Més de quatre milions
de persones ja han llegit "Wonder"
i s'han
enamorat de l'Auggie Pullman. Si amb "El capítol
de
Julian" ja vam oferir una nova visió de la mateixa
història,
ara us obrim una finestra des d'on podreu
veure com
era la vida de l'Auggie abans d'anar a
l'escola.
I és que "Plutó" ens ho explica des del punt
de vista
de Christopher, l'amic de tota la vida de
l'Auggie.
Charlotte
Si heu llegit Wonder, El
capítol del Julian i Plutó, no us podeu perdre Charlotte, que us obrirà una finestra a una part de
l’escola de l’Auggie que fins ara R. J. Palacio gairebé no ens havia ensenyat:
el món de les nenes. A través del relat de la Charlotte, la nena triada pel professor Culet per ensenyar l’escola a l’Auggie, veurem com viuen les noies, que una part dels nens de la classe faci bullying a l’Auggie i al seu amic Jack Will, i també fins a quin punt els nostres prejudicis i l’afany de ser acceptats pels altres de vegades ens impedeixen ser nosaltres mateixos.
Charlotte és una altra invitació irresistible de R. J. Palacio a triar sempre ser amables amb els altres, encara que a secundària, ja se sap, hi hagi dies que costa una mica.
Ciudades de
papel
Tota aquesta gent són gent de paper que viuen en les seves cases de paper i
cremen el seu futur per mantenir-se calents. Tot el món només pensa en posseir
coses; coses fines i fràgils com el paper… He viscut en aquesta ciutat durant
18 anys i ni una sola vegada m’he trobat a ningú que es preocupi del que de
veritat importa.
Buscant l’Alaska
En Miles Halter viu obsessionat per les darreres paraules de personatges
famosos i se sent cansat d’una existència segura i monòtona. Marxa a l’internat
de Culver Cree amb l’esperança de trobar el que el poeta François Rabelais
anomenava el «Gran Potser». Aviat es troba immers en un món ple de disbauxa i
probablement desequilibrat, perquè al final del passadís hi viu l’Alaska Young,
una noia guapíssima, intel·ligent, autodestructiva, sonada i fascinant, que
arrossegarà en Miles al seu món i li obrirà les portes del Gran Potser.
Llavors...
Després. Ja res no tornarà a ser igual.
Inconnexió
En Connor i en Lev fugen d' assalt del Cementiri, l'
últim refugi dels amenaçats per la desconnexió. Però per primera vegada, no
solament estan fugint d' alguna cosa, van buscant informació que esperen trobar
d’una dona a qui la Ciutadania Proactiva ha intentat esborrar de la història.
Si aconsegueixen trobar-la potser podran donar amb la clau que els permeti
acabar amb la desconnexió. En Cam, el noi retrobat, també té plans en contra de
l' organització que el va crear, perquè sap que aquesta és una manera de
mostrar a la Risa el que sent per ella.
Cazadores de sombras 1: Ciudad de hueso
Cazadores de sombras és el títol de la trilogia que s’inicia amb Ciudad de hueso: una fantasia urbana
poblada per vampirs, dimonis, homes llop, fades i acció explosiva.
En el Pandemonium,
la discoteca de moda de Nova York, Clary segueix un atractiu noi de cabell blau
fins que presencia la seva mort a mans de tres joves amb estranys tatuatges.
Des d’aquesta nit, el seu destí s’uneix al d’aquests tres caçadors d’ombres,
guerrers dedicats a alliberar la terra de dimonis.
Els dies sense glòria
La Glòria està en coma; mentrestant, el seu marit, confós
i desorientat, espera un miracle.
Els dies sense glòria narra la història de
tota una generació representada per la Glòria, una generació a la qual el
progrés ha anat cremant la terra a cada passa empenyent-la del camp a la
ciutat, del poble al bloc de pisos. Una generació que es va veure tenallada
primer per les necessitats dels pares i després per les dels fills, sense haver
conegut cap treva.
La vida sense la Sara Amat
Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat?
Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar
amb la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una
notícia l’endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions.
De la Sara Amat se’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador
d’aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va
desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No
s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça
tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels
anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns
dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una
nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de
fugir, ni que fos per la porta del darrere.
Educar millor
Recull d’onze
entrevistes a personalitats del món de l’educació. Carles Capdevila creu
que educar és apassionant i que també ho és parlar-ne, des de l’experiència i
des de la reflexió. L’humor i la responsabilitat no són incompatibles en aquest
terreny, i tot allò que pugui fomentar confiança i alegria entre tots els
agents implicats contribueix a crear un teixit de complicitats imprescindible
en la tasca d’educar. Les onze converses que recollim en aquest llibre són una
invitació al debat: professionals de procedències diverses i visions ben
diferents ens permeten conèixer no solament els camins que han consolidat les
seves vocacions sinó l’ambició de fer bé les coses cada dia a les aules, al
carrer i a casa. Si hi ha una cosa que es proposa aquest llibre és acompanyar
les famílies i els mestres, i aprendre junts a educar amb convicció i optimisme.divendres, 1 d’abril de 2016
Aquest any el projecte de recerca ha consistit en treballar la dècada dels anys 80 del segle XX de manera oberta desenvolupant 5 grans temes a escollir des d'un punt de vista local (Manlleu), català, estatal, europeu o mundial.
Aquí podeu trobar un exemple realitzat per les alumnes Paula Briones, Carla Casellas, Bruna Gabarró i Judit Masnou
dimarts, 19 de gener de 2016
Aquesta setmana ens han comunicat que el nostre blog s'ha inclòs en el Directori de blogs i webs de les biblioteques escolars de Catalunya.
Aquest Directori vol donar difusió a tots els espais virtuals de biblioteca escolar que compleixen uns determinats criteris de contingut, de respecte en el tractament de la informació i d'actualització.
Aquest reconeixement el volem fer extensiu a totes les persones que han fet possible la creació del blog, molt especialment a en David March, l'ànima informàtica del projecte, per les hores que hi ha dedicat i a l'Agustí Farrés (encara que aquest curs no sigui a l'institut) per les fantàstiques fotografies.
Aquest reconeixement el volem fer extensiu a totes les persones que han fet possible la creació del blog, molt especialment a en David March, l'ànima informàtica del projecte, per les hores que hi ha dedicat i a l'Agustí Farrés (encara que aquest curs no sigui a l'institut) per les fantàstiques fotografies.
Nadal ha arribat amb un bon carregament de llibres. Aquestes són les novetats que podeu trobar a la biblioteca a partir del segon trimestre:
- Nits blanques
- Diumenge al matí, al peu del salze
Una colla d'antics companys són convocats per Facebook a una casa rural on havien estat de colònies uns anys enrere. Viuran un cap de setmana junts, aïllats de tothom i compartint sentiments i vivències. Malentesos, secrets, sentiments contraposats posats al descobert entre tots i comprometent les seves històries més obscures.
- Reckless: carn de pedra
- Reconnexió
Gràcies a en Connor, en Lev i la Risa, i a les repercussions de la revolta en la Recol·lectora de Happy Jack, la població ja no pot continuar mirant cap a un altre costat. Potser la desconnexió servirà per alliberar la societat d’adolescents problemàtics i, al mateix temps, per nodrir-la d’òrgans molt necessaris per als transplantaments. En Connor no dóna l'abast dirigint el Cementiri, un refugi per als ASP, nois que, com ell, han fugit de la reconnexió. La Risa, paralitzada de cintura en avall com a conseqüència de l'atemptat en la Recol·lectora, no vol ser una càrrega per al noi. I en Lev forma part d'un moviment clandestí que vol rescatar delmes, en el qual se'l venera com si fos un déu. Un d'ells serà traït. L'altre s'escaparà. I el tercer farà un sorprenent descobriment sobre què s'amaga darrere la desconnexió. 
- Despertant la ira del faraó
«Caurà la ira del faraó sobre aquell qui pertorbi el seu descans etern.» Aquesta és la inscripció que presideix l¿entrada de la tomba reial que l¿Albert i la Jasmine, dos arqueòlegs de renom, han d¿investigar. Els dubtes els assalten. És tan sols un missatge per espantar els lladres? O realment aquesta misteriosa tomba, fins ara desconeguda, pot despertar la ira del faraó?
- El somriure de Mona Ratisa
Aquell vespre, en tornar a casa, em vaig adonar que hi havia alguna cosa que no funcionava.
Mona Ratisa amaga un secret! Ratonardo da Vinci va amagar al quadre algunes pistes misterioses... El meu nas de ratolí em diu que aquí hi ha gat amagat; perdó, tresor amagat!
M'heu sentit? Voleu venir amb mi, sí o no? Serà una recerca del tresor molt emocionant. Paraula d'Stilton!
- Quan a l'Isma se li van creuar els cables
L'Isma fa primer d'ESO i té un amic en Bilal, d'origen magrebí, i ens explica com li va el curs i com va trontollar tota la seva relació a ell i a la seva família quan es va enamorar d'una noia problemàtica. Un final traumàtic del que sortirà per l'ajuda dels amics.Veurem el contrast de cultures.
- Aquell agost amb punt final
Aquell estiu tot va canviar al poble amb la desaparició de Carme Matallana. La premsa va arribar immediatament, seguint un fet que trencava la monotonia de l'estiu, i no va deixar escapar cap detall. Eren moltes les preguntes que emergien al voltant d'aquesta tragèdia. Les més òbvies, les que feien referència a qui n'era el culpable i per què ho havia fet, o les relatives al seu entorn, quina era la implicació del seu amic Cèsar o com havia afectat el grup d'amics. Però també altres de més profundes. Com va passar de ser una notícia a un espectacle? Fins on poden arribar els pares per a protegir els fills? On queda la frontera entre la llei i la justícia?
- Sóc una màquina!
Mun arriba amb una terrible expressió d'angoixa. Li han fet una revisió mèdica, però l'anestèsia sinèrgica ha fallat i ha sentit que els metges parlaven de processadors i de circuits. Amb por i llàgrimes als ulls, li pregunta al seu amic Zep: "Sóc una màquina?"
Així comença el primer relat d'un volum que ens planteja qüestions sobre el futur lligades a la ciència-ficció. T'imagines que descobreixes que no ets un ésser humà? O que la crionització és possible? La ciència-ficció i el gènere fantàstic es barregen en aquest llibre ple de refrències cinematogràfiques i musicals contemporànies, tocs d'humor i sorpreses.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Accès al catàleg de la biblioteca
Biblioteques escolars
Noveliers
