Institut Antoni Pous i Argila de Manlleu

divendres, 20 de maig del 2016

A 5:32 per Biblioteca Antoni Pous

Aquest llibre és molt interessant s'ha de tenir molta imaginació per ser capaç d'imaginar tot aquest món abstracte que ens proporciona l'escriptor. El llibre tracta d'un jove anomenat Jonàs, que viu en un lloc que vindria a ser  el nostre món actual. A veure si m'explico, és la Terra però destruïda a causa de les guerres. El govern va decidir tornar a crear un món sense violència, sense amor, etc. Tot ben programat, com robots. En Jonàs és un dels nens que viuen allà i aviat  farà 12 anys. Cada any per al seu aniversari fan una cerimònia en què els ancians els donen diferents objectes o feines, on avancen fins que tenen prou capacitat per treballar, i als  12 anys els proporcionen una feina que ells consideren adequada. A en Jonàs, per sorpresa, li encarreguen la feina de "Receptor de records". Ell i tota la gent que veuen la cerimònia s'impressionen molt, perquè és una feina que ningú -excepte l'antic receptor de records el que havia fet la feina fins ara)- sap de què es tracta,  però és imprescindible. En Jonàs arriba el primer dia de feina, allà l'espera un savi que és l'antic home dels records, el savi li explica de què va la feina, es tracta de saber tot el que ha passat al llarg dels segles, o sigui tot el que ell i la seva població tenen prohibit saber. En Jonàs queda sorprès, és com si deixés de ser un robot programat i descobrís tot el que en realitat és la seva vida, i el que ha passat. Però, com tot,  coses bones i coses dolentes, per exemple la guerra; en Jonàs no tenia ni idea de què era una guerra. No s'ho pot creure, no pot aguantar el fet de tenir tota la informació dels records tan valuosa i deixar la població sense poder fer res deixant que els continuïn manipulant. Continua aprenent amb el receptor de records fins que un dia decideix fer una cosa mai vista...

M'ha agradat moltíssim aquest llibre, crec que és fantàstic i l'escriptor ha sabut narrar molt bé aquesta història, que s'assembla una mica al món que ens envolta i tots sabem per què. Sí que és veritat que m'ha costat molt de redactar aquest text perquè és molt difícil de ficar-se en el paper de l'escriptor, i per a mi ha estat difícil, però a la vegada, era com un repte que estava desitjant passar. El final del llibre sí que és impressionant no me l' imaginava per res del món.

Sara del Viso (4t d'ESO)
A 5:19 per Biblioteca Antoni Pous a
Atrapats a la xarxa és un llibre que m'ha agradat molt i que t'atrapa de bon principi perquè hi ha emocions, persecucions, fugides i rescats d'allò més emocionants; descobriments descabellats i personatges molt interessants.

La Noa és orfena i ha anat saltant des de petita a cases d'acollida i centres de menors; en Peter, en canvi, es fill d'uns pares molt rics però que no li fan ni cas. Ells dos només tenen en comú la seva habilitat per navegar per Internet.

M'agrada que a la història quan és coneixen no sembla que puguin arribar a ser amics ja que els dos tenen problemes bastant grossos i tenen molt poques coses en comú, però al final acaben sent bons amics. També hi ha personatges que els ajuden, tot i els perills en els quals es fiquen i d'altres que s'hi veuen implicats sense saber perquè.

Laia Macià (1r ESO)


Aquest llibre tracta sobre una nena que es diu Noa que crea una xarxa d'Internet Aliance per hackers amb l'ajuda d'uns altres hackers. Un dia segresten  la Noa i la tanquen en un magatzem durant dues setmanes.Ella aconsegueix sortir d'allà però quan va camí de casa veu que ningú l'ha trobada a faltar. Des d'aquell moment uns homes la comencen a seguir a tot arreu on va i la Noa es penedeix de no tenir amics, que la puguin ajudar.
Només un noi l'ajudarà,en Peter,i junts fugiran de Manson. Però la Noa no s'acaba de fiar d'en Peter. Tots dos tenen problemes bastant grossos i tenen moltes poques coses en comú, però al final acaben sent bons amics. També hi ha personatges que els ajuden tot hi els perills en què es fiquen.
Aquest llibre demostra que sempre has de tenir algú de confiança al teu costat, i que no pots fiar-te de tothom.
Us recomano llegir aquest llibre perquè és molt emocionant, i té un munt d´aventures. A mi m´ha agradat molt.
Mariona Fabre (1r ESO)

A 5:08 per Biblioteca Antoni Pous a
És un llibre que m'ha agradat molt, és molt bo. Crec que el més important del llibre no és l'argument sinó els sentiments del protagonista, com se sent, com es rebel·la contra el món...
Vaig decidir llegir el llibre perquè l'esmenten en el llibre "Mentida" de Care Santos, en el qual parlaven sobre en Holden (el protagonista), i em va interessar, encara que el títol no em va acabar de agradar.
Mentre llegia, intentava buscar la relació entre el títol amb el llibre, però no la vaig trobar fins que gairebé el vaig acabar.
És un llibre que enganxa, malgrat que la manera en què parla en Holden no m'ha acabat d'agradar, perquè repeteix molt algunes paraules, però a part d'aixó, crec que és un llibre bo, el recomano!
Ikram Zhori (4t ESO)

Penso que aquest llibre explica la història d'un noi, que és força normal.
Com l'Ikram diu l'interessant del llibre són els sentiments i les formes de veure el món d'en Holden. Aquest personatge m'encanta, diu veritats com pedres i sembla com si l'escriptor fos el propi personatge per la seva forma d'expressar-se.
És un llibre molt recomanable sobretot si t'agraden històries senzilles però que et fan reflexionar i riure en alguns moments. Enganxa força encara que jo m'esperava no poder treure els ulls del llibre per les bones crítiques del llibre. Però d'aquesta obra en particular crec que aquest enginy d'en Holden és el que fa que el llibre sigui una joia per a molts.
Clàudia Molas (4t ESO)
A 4:55 per Biblioteca Antoni Pous a
Ja m'havia llegit aquest llibre altres cops anteriorment, però vaig decidir rellegir-me'l per tenir-lo fresc i perquè m'agrada repetir les bones lectures.
És un llibre que, encara que la trama és força simple, té molt de transfons i l'autor ha sabut combinar tot un conjunt d'idees que aporten molt a la història i ha sabut manejar uns personatges increïbles amb una prosa fantàstica. El que més m'agrada del llibre és que no és una la història està molt ben cuidada. Hi ha un munt de detalls que l'autor relaciona entre ells i que li donen un plus a la novel·la i que la fan única.
El llibre gira entorn de dos personatges principals, la Hazel i l'Augustus. La Hazel és una noia amb càncer que abans de conèixer en Gus al grup de suport de malalts de càncer estava molt deprimida. Més que deprimida, s'havia cansat de la vida. Vivia en un estat permanent de tristesa i s'estava tot el dia a casa, rellegint un i altre cop el seu llibre preferit -Una aflicció imperial- o mirant la televisió. Fins que va conèixer en Gus, el seu pol oposat. És un noi molt espontani, que va arribar a la seva vida amb l'alegria al cos i unes ganes increïbles d'aprofitar la vida, ja que feia poc que havia superat un càncer. Va portar a la vida de la Hazel la guspira i les ganes de viure, acompanyades d'una bona dosi d'amor. En la primera escena en que parlen els dos personatges ja es pot identificar el caràcter del noi. En Gus li demana si vol anar a casa seu i la Hazel accepta. Quan s'acomiaden a la nit, li torna a preguntar si vol quedar amb ell l'endemà. Ella li pregunta si no és molt precipitat, però en Gus li respon dient-li que ja ha de fer el sacrifici d'esperar-se tota la nit i part del matí. Té una forma de fer que fa notar al lector que és un noi que, a l'haver superat un càncer, és molt conscient del valor de la vida i dels privilegis dels quals disposa, i que creu que és millor aprofitar cada moment i exprimir la vida al màxim. El millor que li aporta en Gus a la Hazel és aquesta forma de pensar. Li encomana les seves ganes de viure.
Una de les parts que més m'agraden de la novel·la són els diàlegs entre en Gus i la Hazel. Cap dels dos té pèls a la llengua i disposen d'un humor característic que, personalment, m'encanta.
Cada escena de la novel·la és especial, però la meva preferida és la del pre-funeral d'en Gus. Com que ell és conscient de que és un malalt terminal i que li queda poc temps de vida decideix organitzar un funeral amb l'Isaac -el seu millor amic- i la Hazel per tal de planejar-ho tot i perquè pugui imaginar-se com serà el seu funeral, ja que evidentment no estarà allà per veure'l. És com un assaig del funeral, i fa preparar un discurs a l'Isaac i a la Hazel. Em quedo amb el de l'Isaac. Com que s'ha quedat cec, en el discurs confessa que quan en un futur uns científics li proposin d'utilitzar uns ulls robot ell els rebutjarà perquè no vol veure un món sense l'Augustus Waters. Per altra banda, una cosa que no m'agrada del llibre - probablement l'única- és el discurs de la Hazel i una de les frases més famoses del llibre <Hi ha infinits més grans que altres infinits>. La Hazel defensa aquesta idea dient que del 0 a l'1 hi ha una infinitat de nombres més gran que l'infinit que hi ha entre el 0 i el 0'1, i diu que la història entre ell i en Gus era un infinit molt gran. Pot semblar molt poètic, però a mi em sembla una frase posada amb calçador perquè els infinits no poden ser més grans els uns que els altres. Això voldria dit que ja són finits.
Personalment m'encanta aquesta novel·la i considero que és un dels meus llibres preferits. Té els ingredients de qualsevol bon llibre: no pots parar de llegir, està increïblement ben escrit i la història està molt ben elaborada. La història transmet molt, et fa pensar i t'ajuda a valorar més la teva condició i els privilegis dels quals disposes. És un llibre de 10.
Bruna Gabarró (4t d'ESO)